Marc Estany: «He tingut molta sort amb els entrenadors amb els quals he treballat»
Entrevista amb Marc Estany, entrenador assistent del Bàsquet Manresa.
Per dotzena temporada consecutiva, Marc Estany ocuparà un lloc a la banqueta del Bàsquet Manresa. En el seu novè any com a entrenador assistent, tornarà a treballar al costat de Diego Ocampo i la resta del staff tècnic per dirigir la nau manresana en una temporada que es preveu molt exigent. Als 34 anys s'ha convertit en un emblema del club i una peça clau per mantenir la connexió entre l'entitat i la ciutat.
Des de la Federació Espanyola de Bàsquet aposten novament per la seva figura per formar part del cos tècnic de la selecció espanyola sub-20, que a partir del 12 de juliol disputarà l'EuroBasket a Creta, repetint així l'experiència de fa just un any.
Ens atén des de la Línia de la Concepción, on el combinat estatal enllesteix la seva preparació.
Com has viscut aquesta última temporada? Des de fora, la sensació és que, sent una temporada boníssima, s'ha acabat amb una sensació una mica agredolça.
És inevitable, en aquest i la majoria d'esports, recordar el més recent. Però si ho mires amb perspectiva i agafes una visió més global de la temporada, crec que ha sigut molt i molt bona. Hem tingut moments molt bons, en els quals, a banda de jugar molt bé, hem tingut ratxes llargues de victòries. I jo no diria que hem tingut moments dolents, simplement moments menys bons, on hem encadenat algunes derrotes. Si ens fixem en tot el curs, hem competit tots els partits excepte el dia del Breogán, la derrota a Madrid a l'inici de curs i la de Bilbao. Són els únics partits a l'ACB on arribem als últims minuts sense opcions de guanyar. En els altres 31 partits, sempre hem competit i hem tingut les nostres opcions, i hem acabat amb 17 victòries! La valoració global és molt positiva. Dels sis últims partits, si traiem aquest del Breogán, de les altres quatre derrotes, una és a la pròrroga i en dues tenim l'últim llançament per guanyar. És comprensible que hi hagi un regust estrany al final, però ens equivocaríem si no féssim una valoració molt positiva.
Crec que ho vau fer tan bé durant molts moments, que poder es va crear una expectativa irreal. Jugant d'aquesta manera i derrotant a rivals tan potents, es podia pensar a quedar quarts a la lliga regular, guanyar la BCL... Metes poc reals. En cert sentit, fer-ho tan bé va ser contraproduent.
Sí, ho entenc i ens passa a tots. I és quelcom molt positiu que tinguem aquesta sensació. Estàvem rendint tant per sobre de les expectatives que hi havia moments en els quals estàvem molt amunt en la classificació. Pensar això és humà.
L'aficionat del Bàsquet Manresa és molt savi i expert, perquè fa molts anys que veu bàsquet de primer nivell. I sap molt bé quina és la capacitat del club, però, així i tot, és natural caure en l'error de creure que les dinàmiques positives duraran per sempre. I hi ha el risc de perdre la perspectiva de qui ets i d'on vens. A vegades s'ha de mirar des de fora per valorar-ho millor.
Com ha sigut tornar a treballar amb Ocampo? Ha canviat molt des de l'última vegada?
Ha sigut molt positiu. Hi ha certs paral·lelismes, però aquella experiència va ser només d'un mes i mig, molt intensa per tot el que estava en joc. Van ser 45 dies pràcticament sense parar, amb dues de les tres eliminatòries arribant al cinquè partit... Va ser bona i en guardàvem bon record, personalment un dels millors des que estic al club, però va ser molt curta.
Aquest any, des del primer moment, ens hem entès molt. En Diego ho posa tot molt fàcil: et dona el teu espai, deixa opinar i a la vegada és exigent amb el treball. S'aprenen moltes coses i he estat molt còmode treballant al seu costat.
Entenc que ja era la idea amb la seva arribada, però la sensació és que la filosofia i l'estil de joc, amb matisos, ha sigut similar a la dels anys anteriors.
Sí, era el que es buscava portant al Diego. Hem tornat a ser l'equip que ha jugat més possessions de l'ACB, un dels millors carregant el rebot ofensiu... L'estil de joc s'ha mantingut. Quan mires els entrenadors pots trobar paral·lelismes entre alguns d'ells, per com treballen, com juguen els seus equips, etc., i aquest és un cas. Després, com és obvi, cada entrenador té el seu llibret i la seva metodologia de treball. Així que, com no podria ser d'una altra manera, tenint un estil de joc similar, hi ha diferències.
Per segon estiu consecutiu, estaràs com a tècnic assistent de la selecció sub-20. Com funciona aquest procés? Estàs dins del sistema i van comptant amb tu? Com va anar?
Sincerament, no sé com funciona tot l'engranatge, però et puc explicar el meu cas. Al final de l'estiu passat, des de la Federació, em van dir que estaven contents amb mi i la meva feina; i al novembre em van trucar per proposar-me de repetir l'experiència aquest estiu.
Com va ser aquella primera experiència?
L'experiència va ser molt bona. Com tot a la vida, quan per primera vegada fas una cosa que et fa il·lusió, ho agafes amb moltes ganes. Va complir totes les meves expectatives. Les temporades en un club, que és el que havia viscut fins aleshores, sempre són similars: entrenar durant la setmana, partit el cap de setmana... Aquí és una mica diferent, perquè primer hi ha un procés de selecció dins de l'equip. Aquest any comencem amb 17 jugadors, i d'aquests n'haurem d'escollir 12, que són els que acabaran venint a Creta. Sí que al club, durant l'any, el director esportiu o l'entrenador et demanen opinió sobre un jugador que estan mirant, però no és exactament el mateix, ja que aquí ja formen part de l'equip.
Un altre punt molt positiu és que estàs tot el dia amb gent que no coneixes o que acabes de conèixer. Hi ha punts de vista diferents i vius coses que no has viscut o que les havies viscut d'una altra manera. Això és molt enriquidor per un entrenador.
I personalment també m'agrada poder fer quelcom diferent i desconnectar una mica. Tot i que no són vacances, és una feina que t'obliga a estar 35 dies fora de casa. Tanmateix, intento estar molt connectat amb el Bàsquet Manresa, especialment aquest estiu que hem tingut aquest període sense director esportiu.
I surts una mica de la teva zona de confort, no? A Manresa, entre cometes, fa molts anys que fas el mateix. És un repte diferent.
Completament. I aquest any encara més, perquè el passat coneixia l'entrenador (Salva Camps) d'estar junts a Manresa, però aquest any no coneixia personalment ni al primer (Javi Zamora) ni al segon (Jordi Juste, que acaba de fitxar pel Tizona). Hi ha molts aspectes interessants: hi has de conviure durant molts dies, veure com t'hi entens en l'àmbit personal, passar moltes hores junts amb tot l'staff... És quelcom que no només ajuda en l'entorn del bàsquet, també en el personal és molt positiu. I això, indirectament, t'ajuda a millorar com a entrenador.
Aprofitant el que comentaves de la roda dels entrenadors, toca repetir la pregunta que et faig cada any. Tu com a primer entrenador. L'últim cop em comentaves que era un tema a mitjà-llarg termini, entenc que cada cop més a prop? És un tema al qual vas donant voltes?
Et respondria una mica el mateix que l'any passat. Cada any em noto més preparat, però intento centrar-me en el present i en el futur més immediat.
Potser no ara, però és una il·lusió que tens?
Sí, és així. Si mai arriba el moment i es donen les circumstàncies adequades, és quelcom que m'agradaria intentar. Ara mateix estic molt content com estic, i gaudeixo molt fent la meva feina. He tingut molta sort amb els entrenadors amb els quals he treballat. Cada any aprenc coses noves.
Sí que has tingut sort. Si preguntes als aficionats al bàsquet de qualsevol equip de l'ACB, quins són els millors entrenadors, la majoria et dirien alguns dels que has tingut.
Sí, i hi ha dos punts importants. Per una banda, amb qui treballes et marca. Tu com a entrenador tens el teu bàsquet, però si estàs molt temps treballant amb algú que t'agrada el que fa, t'acaba influint en la teva forma de veure el joc. I després, he tingut la sort que sempre s'ha creat un ambient de treball en el qual he estat còmode, amb llibertat per opinar i dir el que pensava, de discrepar... i això ajuda molt a millorar. I aquests dos punts són els que més valoro dels entrenadors amb els quals he estat.
Toca parlar de la sortida de Xevi Pujol. Com ho has viscut? A banda del director esportiu, teniu una relació personal de tota la vida i pràcticament heu anat de bracet dins del club des de fa més d'una dècada.
Sentiments contraposats, però la primera reacció va ser d'alegria per ell. Primer és el meu amic i després company de feina. Em vaig alegrar perquè em constava que ja havia tingut altres ofertes, i quan ens diu que agafarà la del Baskonia és perquè és una molt bona oportunitat. I pensant en clau Manresa, la reacció és: "quina putada!" Però, com diuen alguns savis, ningú és imprescindible i el club sempre està per davant de tots. I ja s'ha trobat una altra persona.
El coneixies?
Justament el Xevi me'l va presentar en una ocasió, i posteriorment havia parlat amb ell per telèfon, perquè m'havia preguntat per algun jugador jove, per la seva tasca pels Sacramento Kings. D'ençà que es va anunciar la seva arribada, que hem anat parlant, i des del principi m'ha fet la sensació que té moltes ganes de sumar. Em consta que és una persona molt treballadora i amb molt coneixement del mercat.
I valent, perquè ficant-me al seu lloc, puc entendre que és una gran oportunitat, però a la vegada un gran repte: substituir a Pujol, que aquí era un Déu.
El repte és per la posició laboral que ocuparà, però jo no parlaria de "substituir". Al final, si tens confiança en tu mateix, veus que hi ha un projecte, un àmbit de treball on pots encaixar i treballar còmode, entenc que facilita la presa de decisió.
Per acabar, parlem dels nous fitxatges per a la pròxima temporada. Comencem per l'Agustín Ubal.
És un jugador jove, però que ja ha passat per diversos equips, de manera que té un alt coneixement de la lliga. Destacaria la seva polivalència, que li ha permès jugar en les tres posicions exteriors, i el seu caràcter competitiu.
Archange Izaw-Bolavie.
Un altre jugador jove de llarg recorregut. Esperem que ens doni capacitat física i atlètica, i creiem que es pot adaptar molt bé al nostre estil de joc.
Hugo Benítez.
És un jugador de present i futur. Juga molt bé el pick&roll, és un gran passador i creiem que es pot complementar i equilibrar amb el Dani Pérez i el Retin Obasohan. També és un jugador vertical que penetra bé cap a cistella.
Gustav Knudsen.
És molt polivalent en el seu joc ofensiu, i sense ser excel·lent en cap aspecte, és capaç de ser bo en molts: juga bé sense pilota, la sap ficar a terra per atacar cistella, va bé al rebot ofensiu... És un jugador de volum i braços llargs.
Grant Golden
És un 5 diferent dels que hem tingut els últims anys, perquè té una capacitat per passar la pilota molt bona, així com un gran coneixement del joc. No destaca per la seva capacitat atlètica, però creiem que ens pot donar un nivell defensiu alt i un registre diferent en atac. A banda d'entendre's bé amb els bases i produir en el 2x2, té aquesta habilitat de sumar des de la passada.